Agramunt 1953. El naixement d’un líder

L’any 1953 Ferran Ros Pijoan i Ramon Roca Sala van crear una societat mercantil privada amb l’objecte social de la compra, venda i transformació de fusta i la construcció de remolcs, eixos, cisternes i equips d’us agrícola. La nova societat, que s’anunciava com Tallers Fernado Ros, estava situada en uns locals d’Agramunt (Lleida) i donava feina a tres oficials i un aprenent.
L’any 1956, davant notari, la societat mercantil es va convertir en Industrias Madero Metalúrgicas Ros Roca Sociedad Anónima. A partir de llavors, l’empresa va passar a produir, a més a més, equips de recollida de residus tant de tracció manual com animal. Més endavant es desenvoluparien els primers models de caixes recol·lectores sobre camió.
L’any 1958 Ramon Roca Boncompte en qualitat de gerent de l’empresa aplica els seus coneixements d’enginyeria i redirigeix els objectius de l’empresa cap a la fabricació d’equips de recollida de residus sòlids urbans. L’any 1960 es comencen a fabricar les primeres caixes recol·lectores laterals amb premsa. Aquestes feien possible que treballessin Quatre operaris a la vegada i la seva capacitat assolia els 20m3. Així es va arribar a un acord de col·laboració i el model Compressmore es va començar a fabricar a Ros Roca, primer a Agramunt i després a Tàrrega.
A mitjans dels anys seixanta es va ampliar la xarxa comercial amb la incorporació de dos agents, els quals es repartien el territori nacional. Després es va anar creant una xara de delegacions per tot el territori. D’aquesta manera, l’empresa cada vegada aconseguia més comandes i les instal·lacions d’Agramunt es van quedar petites. En aquells moments la plantilla era de 50 treballadors. Primer es va optar per llogar un local a Tàrrega i l’any 1964 es va comprar un terreny en aquest municipi per fer possible la construcció d’una nau industrial.

Tàrrega 1968. Creixement i Consolidació

L’any 1968 es va inaugurar la nova fàbrica de Ros Roca a Tàrrega. En els anys successius i en unes instal·lacions que aviat també es quedarien petites l’empresa, de la qual formaven part ja un total de 100 treballadors, millorarà els productes destinats a prestar servei en pobles i ciutats i, a més a més, fabricarà equips de neteja d’alta precisió. També continuarà la producció d’unitats dedicades als transports especials com cisternes o plataformes per vehicles pesants. A partir de l’arribada a Tàrrega, Ros Roca inicia un camí irreversible cap al lideratge del seu sector i accentua de manera destacada el seu perfil exportador.
L’any 1971, mitjançant acord de les parts, la família Ros va abandonar les seves responsabilitats professionals a l’empresa. Així, la direcció de l’empresa va passar, exclusivament, a Ramon Roca i Boncompte, qui en poc més de 30 anys va situar-la en la posició més alta en els àmbits nacional i internacional. Dos anys després, ja situats a l’any 1973, la família Ros va deixar de participar també, per motius de salut, en l’accionariat de l’empresa, que a partir de llavors va passar a ser Ros Roca S.A.
L’empresa va haver de fer front a una forta demanda d’equips de recollida municipal. Això fa que l’any 1978 es tanqui la producció de maquinària agrícola per potenciar la fabricació dels equips de recollida.
L’any 1981 marca una fita històrica amb la fabricació íntegra a Tàrrega del Rock-Master, un equip que oferia la possibilitat de carregar contenidors. Fou tan gran el seu èxit que se’n van exportar 100 models a Veneçuela i molts d’altres a Colòmbia, Cuba i Puerto Rico. Les cisternes també van ampliar les seves possibilitats amb la possibilitat de carregar productes de risc, la qual cosa feu necessària una forta inversió en investigació.
A mitjans dels anys 70, Ros Roca va apostar per la producció de contenidors destinats al Nord d’Europa. Al principi s’importaven els components d’Alemanya i es muntaven a Agramunt. Més tard es va començar a fabricar directament a Agramunt, fins assolir la xifra de 150 al dia. L’empresa continuava creixent i es va començar a fabricar escombradores, tant per carrers amples, estretes o bé aeroports; així com rentacontenidors.
L’any 1972 la planta de Tàrrega es queda definitivament petita i s’escomet la seva primera ampliació. Es van construir 1.100 m2. De fet, les instal·lacions de Tàrrega sofriran fins a quatre processos d’ampliació, el darrer l’any 2002, fins arribar a un total de 16.000m3 construïts. Els locals d’Agramunt, fins llavors de lloguer, es van adquirir també als anys 70 per fer una planta més gran.

Diversificació i internacionalització

En el pas dels anys 70 als 80 Ros Roca va apostar per la diversificació i va desenvolupar una millora en els sistemes de recollida amb el disseny, producció i distribució de contenidors i rentacontenidors. El servei es va completar amb tota una línia de neteja viària formada per cisternes de reg, cisternes d’alta pressió i escombradores sobre camió per a diferents superfícies. En els anys 80 també es va establir una llarga col·laboració amb l’exèrcit a qui es va subministrar tota mena d’equips.
És durant els 80 que ros Roca tanca definitivament el cicle del tractament de residus urbans amb tota la seva oferta de productes: equips de recollida, compactadores sobre camió i estacionaris i sistemes de recollida d’escombreries de tot tipus.
L’any 1989 es construeix una nova fàbrica a Agramunt i s’adquireix la fàbrica de cisternes Indox. Aquesta empresa, a finals dels 90 subministrarà ja més de 600 unitats anuals de tots els seus productes d’alta especialització. En el mercat exterior d’Indox arribar, entre d’altres països i zones, a Gran Bretanya, Països Baixos, Portugal, França, Japó, nord d’Àfrica, Austràlia i Estats Units.
L’especialització va continuar durant els anys 90. Es va potenciar la investigació i els resultats foren el disseny d’un nou model de camió de recollida, el Cross, que va suposar una innovació pels components electrònics de darrera generació i pels seus avanços ergonòmics i de seguretat. L’aposta de futur per la conservació del medi ambient també es va traduir en el disseny i construcció de plantes de classificació, compostatge i transferència de residus.
Durant la dècada dels 90 Ros Roca manté la seva aposta per la internacionalització. L’empresa decideix descentralitzar la producció d’equips de recollida pel mercat europeu amb la compra l’any 1992 i 1993 d’Eurovoirie i Schörling, establint-se directament a través d’aquestes societats a França i Alemanya.
Serà l’any 1997 quan s’iniciï la diversificació de Ros Roca cap al tractament de residus amb la construcció de les primeres plantes de transferència, selecció, compostatge i biometanització. Per expansionar i accelerar el creixement d’aquesta àrea es va comprar l’any 2000 la societat alemanya Envital, passant a integrar-se amb el nom de Ros Roca International GMH. Aquesta empresa va aportar al grup la tecnologia de la biometanització i el seu objectiu actual és la comercialització dels productes d’aquesta àrea de negoci per tota Europa. L’any 2004 es va fundar la societat italiana Farid ros Roca spa amb el mateix objectiu però, en aquest cas, pel mercat italià.

Reptes del Segle XXI

L’any 2000 Ros Roca va crear un departament d’investigació per desenvolupar un sistema de recollida pneumàtica de residus. Aquesta tecnologia consisteix en el transport dels residus directament del lloc on es generen (domicilis particulars, tendes, negocis) a través d’una xarxa de canonades subterrànies a una central de recollida des de la qual es porten finalment al lloc on seran tractats per ser reciclats o eliminats. En aquell moment només existia un fabricant europeu que desenvolupava aquesta tecnologia i Ros Roca la va millorar fent-la més eficient i energèticament més sostenible.
Per això a partir de 2002, i a través de Ros roca Sistema de Recollida Pneumàtica SL, l’empresa ha implantat sistemes de recollida pneumàtica per tota la geografia espanyola, com per exemple en barris sencers de ciutats com Portugalete, Barcelona, Vitòria i Còrdoba i també en projectes tan emblemàtics com l’ampliació de l’aeroport del Prat o les instal·lacions del Fòrum 2004, ambdós a la província de Barcelona.
Aquesta societat, en paral·lel, ha establert acords amb Sita Francia per la venda del producte en aquest país i a Itàlia la comercialització es fa a través de Farid Ros Roca, constituïda l’any 2003.
A principis de 2006 es va fundar a Portugal la societat Resitul, gràcies a l’acord amb una societat portuguesa fortament implicada en el sector i que ha permès un èxit de vendes dels productes Ros Roca al país lusità.
A finals del 2006 es va adquirir també la societat anglesa Dennis Eagle, el primer fabricant de recol·lectors de càrrega i xassís de cabina baixa en tot el Regne Unit. Amb aquesta compra Ros Roca aconsegueix una forta presència en el mercat anglès i a tot el nord d’Europa. També s’obren les portes de la Índica i la Xina on Dennis Eagle té atorgades llicències de fabricació.

Premis i reconeixements

Des de 1959 Ros Roca ha participat en nombroses feries i certàmens, locals en un principi com les de la província de Lleida i de caràcter nacional i internacional més endavant. Ros Roca ha rebut nombrosos premis i distincions, com la Medalla President Macià de l’any 1997 per la dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball. També li han estat concedides les dues Escombres de l’Associació Tècnica per la Gestió de Residus i Medi Ambient (ATEGRUS), la de plata l’any 1990 i la d’or l’any 1992. L’any 2002, ATEGRUS va premiar l’empresa pel seu treball d’assistència tècnica en el camp del medi ambient. Un altre guardó fou atorgat pel Periódico de Catalunya que distingí l’empresa com la Millor Iniciativa Empresarial (1995-1996). Una altra publicació, Dossier Económic, va distingir Ros Roca l’any 2001 amb el Premi d’Economia i Empresa de Medi Ambient. L’organització humanitària Creu Roja també ha volgut destacar el caràcter socialment responsable de Ros Roca concedint-li la Medalla a la Constància amb motiu de vint-i-cinc anys de col·laboració ininterrompuda. Recentment, l’any 2006, l’empresa ha rebut mencions en els premis Príncep Felip d’Excel·lència Empresarial en l’especialitat d’innovació.